El Primer Vagó no és res més que un espai de trobada de dos personatges curiosos.
Esperem que les nostres reflexions serveixin per a enfocar la vida amb més optimisme.
diumenge, 10 de febrer del 2008
Café en gasolinera...
mañana soleada a las puertas del fin de semana café hirviendo y agujas que pasan entre pedido y alta entre ojos y morena entre pensamientos que pesan y una poesía en una servilleta
2 comentaris:
Bueno, creo que sigo sin saber comunicarme, pero soy extrañamente feliz, y me apetece abrazar a todo el mundo, y llorar, pero de bien.
un gran abrazo
volem més poesia quotidiana! per quan la propera?
Publica un comentari a l'entrada