No era hivern, no havia canviat l’últim dígit de la numeració anual, encara no menjàvem castanyes i els panellets estaven per fer. De ben segur fou una confusió, estaven distrets, atrafegats llegint cartes de milions de criatures, o negociant el preu dels joguets en alguns gran magatzems d’il·lusions i somriures.
O pot ser estaven indignats amb les meves fermes conviccions republicanes i volien que retornés a la innocència de la infància, sabés de nou que és posar cara de babau, o obrir els ulls al matí i veure que no ha sigut un somni.
No sé si volien que tornés a creure en ells o va ser un error fruït de l’edat de ses majestats, però van portar-me el regal màgic, únic, tres mesos abans. Des d’aquell dia visc una contradicció sense aparent solució, això de ser monàrquic només amb Ells no m’acaba de convèncer. Però alguna cosa em diu que els Reis Mags d’Orient no són com els Borbons.
1 comentari:
Quin era el regal?
Publica un comentari a l'entrada