Tens les mans fredes

M’agrada aquest temps, aquesta època de l’any. Recobres l’optimisme. Quan l’estiu arriba a les seves acaballes els ànims decauen. T’ho has passat molt bé, has aprofitat els dies al màxim, les setmanes eren plenes d’alternatives per concretar. Sobredosis agradable d’amics. I tot s’acaba, el setembre arriba buidant les terrasses i tancant les discoteques sense parets. Ja no podràs aprofitar el temps.

Enfoques el nou curs vital amb els ànims per terra, torna la rutina que recordes com a quelcom desagradable. Tant mateix fa calor, ben fastigós tot plegat, contradiccions. Classes o feina, mil obligacions i pocs moments per fer volar la ment. Però passen els dies i no tot és tant horrible. Pots buscar la manera de fer-ho diferent, de viure les tardes ben acompanyat, d’esperar el cap de setmana i adonar-te que les fulles dels arbres prenen colors nous, tendres.

Tant mateix fa calor. Fins que un bon dia et pares a pensar que no en fa tanta, que fa frescota. I no saps què posar-te, l’abric és massa i amb el jersei fas curt. Però el calendari empeny i les castanyes calentes embolicades amb paper de diari t’escalfen les mans, l’abric t’acompanya.

Magnífic, les fulles comencen a caure dels arbres, les tonalitats de colors a la vora del riu són infinites, tot té un aire romàntic. L’estiu queda lluny. D’aquí a quatre dies el terra del Passeig serà ple de fulles per a que els infants, trapelles, les trepitgin tot corrent pels camins que formen. I ja fa fred, i quan fa fred et tanques al bar i l’escalfor et torna a encendre l’ànima. I és un plaer caminar pel carrer agafat d’una persona que valgui la pena, perquè el fred us apropa i les abraçades són encara més reconfortants.