Poesia propera, el primer pas per la victòria.

“Feliz cumpleaños, cumpleaños feliz,

que vivas mil años y que seas feliz”

Nit de divendres, freda vetllada de desembre. Proposta cultural per celebrar amb bona companyia el meu aniversari a terres del Vallès. A les deu i pocs minuts sortia a l’escenari un dels mites musicals d’aquest país, amb camisa i pantalons negres, cabells llargs, blancs, despentinats. Amb la guitarra com a única companyia i amb la senzillesa de l’escenari buit, en Paco Ibáñez sortia a oferir-nos el que seria una reunió familiar amb música i no pas un concert, perquè el públic era poc nombrós i l’ambient del teatre va generar una complicitat que pocs esperàvem.

Dret i amb un peu sobre la cadira, comparteix amb nosaltres la necessitat de reafirmar-nos en la nostra cultura en front de la invasió anglosaxona, com a baluard del sistema econòmic i social que nega els sentiments i la raó. “Resistir és vèncer” ens deia en Paco. “Poderoso caballero es Don Dinero”. En aquest activisme cultural, i per tant polític, que el porta a sentir-se espanyol, català, valencià, basc i francès, ens acaricià les oïdes amb una cançó en euskera, “Bihotz” (cor en basc); ens explica també que el mateix dia havia arribat a l’Aeroport del Prat procedent de Sevilla, i al sentir anunciar els vols en català havia sentit (“es algo que se siente”) “ja som a casa”.

Cansat de la penetració de l’anglès ens planteja alternatives, com si sabés que celebràvem el meu aniversari anant a aquell recital, ens proposa una cançó d’aniversari per combatre les traduccions del “Happy birthday”. Tot el públic la va cantar, com si fos per mi.

Assentadet a la cadira, amb el jove Ivan, per casualitat, al meu costat dret, i algú fantàstic al costat esquerra, veia com, a ben pocs metres, un referent musical de la nostra cultura política ens cantava sobre l’amor i sobre les persones. Ens feia estremir, amb la seva veu i aspecte malmesos, posant música i sentiment a les lletres d’en José Agustín Goytisolo, Pablo Neruda, Luís de Góngora o Georges Brassens entre d’altres.

La poesia, el primer pas per la victòria. Bona Nit i “A Galopar”, fins a enterrar-los a la Mar.