Sense perdre el temps (comentari intrascendent)

Tenia ganes d’escriure-us i em passava pel cap això. Davant de la simplicitat del món que ens envolta, que ens inculca els valors de la competència i la productivitat, vull afegir un petit gra de sorra per entendre la vida quotidiana d’una altra manera. Vull plantejar, o millor dit: ressaltar (no m’invento res que no faci tothom), una nova manera d’entendre el temps, superar la dicotomia fer coses o ser productiu versus perdre el temps.

Hi ha un punt mig, proper als dos costats, que es podria definir com deixar córrer el rellotge o deixar passar el temps. Consisteix en adoptar una postura còmode, que et permeti conversar, observar el teu entorn i valorar les coses bones que se’t ofereixen, la vida, la persona que t’acompanya, els torrons que es desfan a la teva boca i el cava que et refresca, viu i juganer, els llavis, la boca i el coll, per somriure després. Es tracta de fer cosetes petites que et mantinguin viu i feliç durant una estoneta, que et faran somriure la resta del dia pensant en el bon moment.

Petits instants com aquests fan que li donis una altra dimensió al temps, l’has assaborit sense fer grans coses, sense ni tan sols veure una pel·lícula. Són això, petits moments, no ho practiqueu tot el dia perquè perd la gràcia i la vida s’escaparà per la finestra, com un tren que no para a la teva estació.

Sols o acompanyats, vosaltres trieu. Jo ho tinc clar.